Classe del dia 29/01/2020 HACLEC
Hola Companys i companyes.
El
dia 29 en classe, vàrem començar llegint un article anomenat "Llegir sense
culpa", en aquest article es fa referència a la problemàtica de la lectura
en els nens i nenes, és a dir, que a dia d'avui els alumnes no lligen el que
han de llegir, però clar, de vegades no pensem en el que realment els agrada
als alumnes, pot ser aquelles lectures que des l'escola recomanen als alumnes
no els agraden, no creieu? En quan a aquesta problemàtica no estaria mal que en
un futur els educadors/es, mestres o qualsevol altre professional, han de saber
com introduir la lectura als alumnes, intentant que sigui de manera agradable i
aconseguir que als alumnes els agradi llegir.
Després
de comentar aquest article, el professor va fer referència a que el dia de demà
no hem de tenir por a enganyar-nos quan parlem i si ho fem reconèixer-ho i
justificar el perquè. Considereu que està bé enganyar-se o penseu que un
professional no ha de tenir dret a enganyar-se?
Finalment,
vàrem estar fent una graella en la qual havíem de nombrar aquelles llengües que
coneixíem en l'edat que les vàrem conèixer i quina va ser la seva evolució fins
a dies d'ara, a banda havíem de contar una història de la nostra vida
lingüística, a continuació us mostri una imatge de la meva graella i la
història a continuació:
EL CONTE DE LA MEVA VIDA LINGÜÍSTICA:
- L'AVENTURA LINGÜÍSTICA D'ÁNGELA.
El 25 d’agost de 1996, va néixer una xiqueta anomenada
Ángela, la qual des la panxa de la seva mare tota la seva família li parlava la
llengua valenciana.
A mesura que anava creixent, va començar en el
col·legi de Xàbia anomenat Graüll. Quan començà aquesta nova aventura, fou el moment
en el que va conèixer noves llengües, noves llengües que es convertirien en
nous aprenentatges al llarg de la seva vida.
Aquests dos idiomes que va conèixer Ángela
varen ser l’anglès i el castellà. En l’escola, hi havia certes activitats que
treballaven amb el castellà encara que la major part del temps parlaven en valencià.
Cal remarcar que el seu castellà no era correcte encara que gràcies a alguns
dels seus amics va poder anar millorant-lo.
A l'hora, també s’inicià amb l’anglès,
una anglès molt pràctic, és a dir, unes classes en les que el mestre sols
parlava en anglès i els alumnes havien d’intentar contestar-li però tot
treballat mitjançant el joc. Aquesta llengua la treballaven mitjançant projectes
com la cuina, les parts del cos... Aquesta assignatura era una de les preferides d'Ángela ja que s'ho passava de lo més bé.
A mesura què anaven passant els anys, Ángela
va anar practicant i estudiant el castellà i l’anglès amb més profunditat però
a l’hora també continuava amb el valencià. Quan començà l’ESO, al cap d’uns anys, va començar a estudiar el alemany,
un idioma molt complicat que a dia d’avui ha perdut pràctica però encara domina
algunes de les paraules.
Fins avui, Ángela domina el valencià, el
castellà perfectament, en l’anglès és defèn també prou bé i com ja sabem, del alemany. Esperem que continuï
avant amb els idiomes.
Ángela.

Comentarios
Publicar un comentario