TU ERES EL CANVI QUÈ VOLS VEURE EN EL MÓN
Hola companys i companyes😃😄
Després d'un cap de setmana llarg, tornem a la càrrega i ens falten dues setmanes per tombar aquest primer quatri 💪
Avui toca fer una reflexió com faig tots els dies però hui no parlem d'un tema qualsevols, avui parlem del canvi climàtic. Sabeu de que tracta aquest tema?
Doncs per reflexionar sobre açò, hem vistualitzat el següent video, us deixe l'enllaç per si us interessa veure'l.
Aquest video parla sobre Boyan Slat, un jove que va prendre l'iniciativa de crear un projecte en el qual va investigar sobre quina quantitat de plàstic hi havia en el oceans i com es podria eliminar. Gràcies a la seva motivació moltissima gent va voler seguir els seus passos. Ha creat el netejador ocèanic, sistema que recull, concentra i recicla tot el plàstic dels oceans. Que creieu sobre aquest sistema, pot ser eficaç? Doncs jo pense que si, és una bona iniciativa per intentar netejar la quantitat de plàstic que hi ha al nostre voltant i gràcies a Boyan, poc a poc intentarem aconseguir-ho.
A continuació comentaré sobre els temes teòrics:
TEMA 9: LA COMPETÈNCIA DIGITAL DE L'ALUMNAT D'EDUCACIÓ INFANTIL.
Creieu que les TIC han produït canvis en la societat, doncs si i s'ha fet sota l'ala d'una generació coneguda com "Nadius Digitals". L'escola 2.0, ha de desenvolupar competències i habilitats necessàries per una vida social, cultural i laboral.
En l'Unió Europea, s'estableixen certes competències per a que en l'escola s'adquirixquen quan l'alumne acabe la seua formació i són: Que l'alumne haja assolit un desenvolupament integral, no sols en l'àmbit acadèmic sinó en el social...
La competència digital és un ús crític dels mitjans electrònics per al treball, l'oci i la comunicació. Segons la Comissió Europea indica que la competència digital suposa l'ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per el treball, l'oci i la comunicació.
Per altra banda, podem agrupar les competències bàsiques de l'àmbit digital en 4 diemnsions:
1- Instruments i aplicacions:
- Programar i configurar
- Editar textos
- Presentacions multimèdia
2- Tractament de la informació:
- Buscar constatar i seleccionar
- Construir nou coneixements
- Entorn digital de treball
3- Comunicació Interpersonal:
- Usar entorns de comunicació interpersonal i publicació virtual per compatrir informació
-Eines de grup en un entorn col·laboratiu
4- Hàbits, civisme i identitat digital:
- Desenvolupament personal
- Ús saludable de les TIC
En quan a l'alfabetització digital, entenem què és una capacitat per a comprendre i utilitzar les fonts d'informació quan es presenten mitjançant l'ordinador. Trobem diverses habilitats generades en els estudiants gràcies a les competències: treball col·laboratiu, valors i normes, elaboració multimodal i adaptació metodològica.
Per consegüent, en el desenvolupament de la competència digital es pot dir que les TIC, s'han incorporat a la vida familiar, social i educativa i faciliten l'ús d'aprenentatge lúdic, classes més interactives, augment de la participació dels alumnes i poden existir comunicacions en altres parts del món.
Finalment comenten projectes com: Medusa, KitKit School i Estratègia TIC en l'aprenentatge del Francés.
En l'Unió Europea, s'estableixen certes competències per a que en l'escola s'adquirixquen quan l'alumne acabe la seua formació i són: Que l'alumne haja assolit un desenvolupament integral, no sols en l'àmbit acadèmic sinó en el social...
La competència digital és un ús crític dels mitjans electrònics per al treball, l'oci i la comunicació. Segons la Comissió Europea indica que la competència digital suposa l'ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per el treball, l'oci i la comunicació.
Per altra banda, podem agrupar les competències bàsiques de l'àmbit digital en 4 diemnsions:
1- Instruments i aplicacions:
- Programar i configurar
- Editar textos
- Presentacions multimèdia
2- Tractament de la informació:
- Buscar constatar i seleccionar
- Construir nou coneixements
- Entorn digital de treball
3- Comunicació Interpersonal:
- Usar entorns de comunicació interpersonal i publicació virtual per compatrir informació
-Eines de grup en un entorn col·laboratiu
4- Hàbits, civisme i identitat digital:
- Desenvolupament personal
- Ús saludable de les TIC
En quan a l'alfabetització digital, entenem què és una capacitat per a comprendre i utilitzar les fonts d'informació quan es presenten mitjançant l'ordinador. Trobem diverses habilitats generades en els estudiants gràcies a les competències: treball col·laboratiu, valors i normes, elaboració multimodal i adaptació metodològica.
Per consegüent, en el desenvolupament de la competència digital es pot dir que les TIC, s'han incorporat a la vida familiar, social i educativa i faciliten l'ús d'aprenentatge lúdic, classes més interactives, augment de la participació dels alumnes i poden existir comunicacions en altres parts del món.
Finalment comenten projectes com: Medusa, KitKit School i Estratègia TIC en l'aprenentatge del Francés.
TEMA 12: MOBILE LEARNING. MÒBILS, TAULETS, E-BOOKS.
En aquest tema fan referència a dos temes. Primer parlen del Tema 14, comenten que el primer mòbil intel·ligent fou creat per apple i posteriorment va aparèixer aindroid.
A dia d'avui navegar per internet cada dia està menys vigent el que a dia d'avui s'utilitza més són les apps com per exemple Gmail per enviar correus, UACloud per a tractar temes de la universitat, Whatsapp per enviar missatges... Totes aquestes app fan referència a la web 2.0, què és una xarxa oberta col·laborativa i social.
En quan a les app mòbils, funcionen igual per a tots els sistemes operatius i es comenta que els consumidors prefereixen les app que la web, ja que la informació és més ràpida. Fent referència a les app multiforma, són la manera més fàcil per a treballar en educació.
En quan a les caracteristiques de les app podem comentar que: Són dissenyades per a mòbil, tablet... Necessari l'accès a internet i hi ha App per a cada tipus d'interessos.
A dia d'avui, trobem diverses distribuidores d'App, sabeu quines són?
- Apple
- Android
- Windows
- Google (Creació del drive, eina molt eficaç per treballar en educació).
Hi ha una sèrie d'App per a estudiants universitaris com: Google Apps, Wonderlist, Dropbox, Twitter, Whatsapp, Instagram... A l'hora d'elegir una App adequada, hem de pensar en la finalitat i la necessitat, és a dir, per a què necessitem aquesta app i les característiques que hem de tenir en compte són: El valor del contingut, la usabilitat i el disseny. Per fer ús de les app en l'aula les podem utilitzar com a mètode d'entreteniment (jocs).
En segon lloc, parlen del Tema 15, on fan referència al Mobile Learning, sabeu el que és?
Doncs és una metorología d'ensenyament i aprenentatge utilitzant mòbils, tablets...
Es troben una sèrie de fonaments del mobile learning entre elles:
- Disseny senzill
- Permet el treball col·laboratiu
També s'observen una sèrie de caracteristiques, entre elles:
- Contingut multimèdia
- Accessibilitat a qualsevol lloc i moment
I en quan als critèries per a la pràctica trobem uns quants que són:
- Ús correcte de la tecnologia
- Eines d'aprenentatge en movilitat que han de convertir a l'alumne com a protagonista del seu aprenenatge i al professor que ha d'assumir el paper de dissenyador de situacons d'aprenentatge.
Fent referècia a la tecnologia, es comenta que és una ferramenta d'aprenentatge integral per a promoure un desenvolupament social, lingüistic i cognitiu en els nens/es d'educació infantil. En els més menuts, utilitzant les TIC, serveix com a ferramenta en la qual els alumnes s'animen a pensar, resolucionen problemes....
Però alguna vegada heu pensat com integrar les tablets en l'aula? Creieu que és adequat?
Doncs està comprovat que si s'integren les tablets en l'aula desenvolupen al màxim les capacitats dels alumnes, afavoreixen l'aprenenatge funcional, significatiu i globalitzat i finalment, fomenten normes d'ús, atenció i funcionament.
Per a finalitzar parlen del e-books i de l'ús que es poden fer en l'aula, així com les oportunitats que ofereixen i són les seguents:
- Oportunitats físiques (pes i espai en les motxilles)
- Presenten oportunitats de format, elements visuals i connectivitat
- Poden anotar reflexions i notes
- Millora la competència digital
A dia d'avui navegar per internet cada dia està menys vigent el que a dia d'avui s'utilitza més són les apps com per exemple Gmail per enviar correus, UACloud per a tractar temes de la universitat, Whatsapp per enviar missatges... Totes aquestes app fan referència a la web 2.0, què és una xarxa oberta col·laborativa i social. En quan a les app mòbils, funcionen igual per a tots els sistemes operatius i es comenta que els consumidors prefereixen les app que la web, ja que la informació és més ràpida. Fent referència a les app multiforma, són la manera més fàcil per a treballar en educació.
En quan a les caracteristiques de les app podem comentar que: Són dissenyades per a mòbil, tablet... Necessari l'accès a internet i hi ha App per a cada tipus d'interessos.
A dia d'avui, trobem diverses distribuidores d'App, sabeu quines són?
- Apple
- Android
- Windows
- Google (Creació del drive, eina molt eficaç per treballar en educació).
Hi ha una sèrie d'App per a estudiants universitaris com: Google Apps, Wonderlist, Dropbox, Twitter, Whatsapp, Instagram... A l'hora d'elegir una App adequada, hem de pensar en la finalitat i la necessitat, és a dir, per a què necessitem aquesta app i les característiques que hem de tenir en compte són: El valor del contingut, la usabilitat i el disseny. Per fer ús de les app en l'aula les podem utilitzar com a mètode d'entreteniment (jocs).
En segon lloc, parlen del Tema 15, on fan referència al Mobile Learning, sabeu el que és?
Doncs és una metorología d'ensenyament i aprenentatge utilitzant mòbils, tablets...
Es troben una sèrie de fonaments del mobile learning entre elles:
- Disseny senzill
- Permet el treball col·laboratiu
També s'observen una sèrie de caracteristiques, entre elles:
- Contingut multimèdia
- Accessibilitat a qualsevol lloc i moment
I en quan als critèries per a la pràctica trobem uns quants que són:
- Ús correcte de la tecnologia
- Eines d'aprenentatge en movilitat que han de convertir a l'alumne com a protagonista del seu aprenenatge i al professor que ha d'assumir el paper de dissenyador de situacons d'aprenentatge.
Fent referècia a la tecnologia, es comenta que és una ferramenta d'aprenentatge integral per a promoure un desenvolupament social, lingüistic i cognitiu en els nens/es d'educació infantil. En els més menuts, utilitzant les TIC, serveix com a ferramenta en la qual els alumnes s'animen a pensar, resolucionen problemes....
Però alguna vegada heu pensat com integrar les tablets en l'aula? Creieu que és adequat?
Doncs està comprovat que si s'integren les tablets en l'aula desenvolupen al màxim les capacitats dels alumnes, afavoreixen l'aprenenatge funcional, significatiu i globalitzat i finalment, fomenten normes d'ús, atenció i funcionament.
Per a finalitzar parlen del e-books i de l'ús que es poden fer en l'aula, així com les oportunitats que ofereixen i són les seguents:
- Oportunitats físiques (pes i espai en les motxilles)
- Presenten oportunitats de format, elements visuals i connectivitat
- Poden anotar reflexions i notes
- Millora la competència digital
TEMA 13. EL VIDEO A L'ENSENYAMENT I A LA FORMACIÓ.
En aquest video, parlen dels videos, i comenten una sèrie de possibilitats i limitacions d'aquest com a recurs didàctic. Els videos en els processos formatius tenen una sèrie de funcions com són: els usos habituals que parlen dels transmisors d'informació i instruments motivadors d'alumnes i per altra banda, les funcions didàctiques.
Quan parlen dels transmissors d'informació, podem trobar dos tipus de video:
1- Els videos que son per a ser inserits dins d'un procés de formació en els quals els professors els utilitzen tal com estan elaborats.
2- Documentals i programes emitits en la televisió per a un públic en general, els professors, els adapten per a que servixquen de suport en les seves classes.
En quan als instruments motivadors es pot dir que l'eina més utilitzada són els videos els quals mantenen la motivació i la atenció dels alumnes.
En quan al video comenten que és una ferramenta didàctica de treball col·laboratiu, en el qual fa que els nens i nenes siguin els protagonistes i es pugui treballar entre alumnes i entre alumne-professor. Hi ha un autor anomenat Fandos que proposa una sèrie de modalitats de video: Video-acertijo, Video-enigma, Relats en cadeneta i Video-animació.
Es comenta que el video pot servir com un instrument d'avaluació en el qual s'avaluan situacions reals i ficticies i es poden avaluar els coneixements i habilitats dels alumnes de l'aula.
Existeixen una sèrie de raons per a la utilització de l'alfabetització icònica que són les següents:
- Consum i saturació dels mitjans de comunicació.
- Augment de la manipulació.
- Influència dels mitjans.
- Importància de la comunicació i la informació visual.
- Educat per al futur.
- Privatització de la informació.
En quan als principis de l'alfabetització icònica trobem:
1- Principi de la pràctica (semica, interpretativa i tècnica)
2- Aprenentatge perceptiu
3- Aprendre elements bàsics del llenguatge visual i audiovisual
4- Desenvolupar la destresa interpretativa
5- Els medis són sistemes simbólics i mai la realitat
Per altra banda, el video també pot servir com a ferramenta d'investigació i segons Cabero, diferència dues característiques, la primera un avantatge tècnic (càmeres portatils) i refinament de tècniques i anàlisi de recollida de informació. Des de la perspectiva didàctica en quan a les gravacions audiovisuals es troben també avantatges i desavantatges com he comentat anteriorment en el aspecte de el video com a recurs didàctic.
Per consegüent i parlant dels principis de selecció-avaluació d'un video didàctic trobem uns quants com:
- A qui va dirigit (receptors)
- Quan s'utilitza (moment)
- Que es preten (objectius)
- Com s'ha d'utilitzar
- La predispocició del professorat i de l'alumne
Fent referència a les etapes i fases del disseny- producció d'un video podem considerar-ne dues: la primera, la implicació dels professors per a atrendre a les necessitats dels alumnes a nivell general i particular, i la segona, la producció de videos didàctics que es poden convertir en un procès d'investifgació on els alumnes són els protagonistes. Aixi les produccions dels videos es tranformen en activitats d'aprenentatge i centres d'interes on es poden realitzar una sèrie de feines com: buscar informació, estudiar la temàtica del video, estratègies de treball col·laboratiu...
En quan a la fase de disseny d'un video didàctic com ja s'ha comentat en altres presentacions entre elles la del nostre mestre Juanfra, trobem: Disseny, Producció, Postproducció i Avaluació.
Finalment parlen del rol de l'alumne que ha de ser participatiu.
Fins ací allò que he apres en aquests temes teòrics que han expossat els meus companys i companyes. Ja van quedant-ne menys.
Fins demà companys i companyes. 😴💗
En aquest video, parlen dels videos, i comenten una sèrie de possibilitats i limitacions d'aquest com a recurs didàctic. Els videos en els processos formatius tenen una sèrie de funcions com són: els usos habituals que parlen dels transmisors d'informació i instruments motivadors d'alumnes i per altra banda, les funcions didàctiques.
Quan parlen dels transmissors d'informació, podem trobar dos tipus de video:
1- Els videos que son per a ser inserits dins d'un procés de formació en els quals els professors els utilitzen tal com estan elaborats.
2- Documentals i programes emitits en la televisió per a un públic en general, els professors, els adapten per a que servixquen de suport en les seves classes.
En quan als instruments motivadors es pot dir que l'eina més utilitzada són els videos els quals mantenen la motivació i la atenció dels alumnes.
En quan al video comenten que és una ferramenta didàctica de treball col·laboratiu, en el qual fa que els nens i nenes siguin els protagonistes i es pugui treballar entre alumnes i entre alumne-professor. Hi ha un autor anomenat Fandos que proposa una sèrie de modalitats de video: Video-acertijo, Video-enigma, Relats en cadeneta i Video-animació.
Es comenta que el video pot servir com un instrument d'avaluació en el qual s'avaluan situacions reals i ficticies i es poden avaluar els coneixements i habilitats dels alumnes de l'aula.
Existeixen una sèrie de raons per a la utilització de l'alfabetització icònica que són les següents:
- Consum i saturació dels mitjans de comunicació.
- Augment de la manipulació.
- Influència dels mitjans.
- Importància de la comunicació i la informació visual.
- Educat per al futur.
- Privatització de la informació.
En quan als principis de l'alfabetització icònica trobem:
1- Principi de la pràctica (semica, interpretativa i tècnica)
2- Aprenentatge perceptiu
3- Aprendre elements bàsics del llenguatge visual i audiovisual
4- Desenvolupar la destresa interpretativa
5- Els medis són sistemes simbólics i mai la realitat
Per altra banda, el video també pot servir com a ferramenta d'investigació i segons Cabero, diferència dues característiques, la primera un avantatge tècnic (càmeres portatils) i refinament de tècniques i anàlisi de recollida de informació. Des de la perspectiva didàctica en quan a les gravacions audiovisuals es troben també avantatges i desavantatges com he comentat anteriorment en el aspecte de el video com a recurs didàctic.
Per consegüent i parlant dels principis de selecció-avaluació d'un video didàctic trobem uns quants com:
- A qui va dirigit (receptors)
- Quan s'utilitza (moment)
- Que es preten (objectius)
- Com s'ha d'utilitzar
- La predispocició del professorat i de l'alumne
Fent referència a les etapes i fases del disseny- producció d'un video podem considerar-ne dues: la primera, la implicació dels professors per a atrendre a les necessitats dels alumnes a nivell general i particular, i la segona, la producció de videos didàctics que es poden convertir en un procès d'investifgació on els alumnes són els protagonistes. Aixi les produccions dels videos es tranformen en activitats d'aprenentatge i centres d'interes on es poden realitzar una sèrie de feines com: buscar informació, estudiar la temàtica del video, estratègies de treball col·laboratiu...
En quan a la fase de disseny d'un video didàctic com ja s'ha comentat en altres presentacions entre elles la del nostre mestre Juanfra, trobem: Disseny, Producció, Postproducció i Avaluació.
Finalment parlen del rol de l'alumne que ha de ser participatiu.
Fins ací allò que he apres en aquests temes teòrics que han expossat els meus companys i companyes. Ja van quedant-ne menys.
Fins demà companys i companyes. 😴💗
Comentarios
Publicar un comentario